Dinastia Zand

Dinastia Zand

Dades
Tipus	dinastia estat desaparegut
Història
Creació	1750
Data de dissolució o abolició	1794
Localització geogràfica

La dinastia Zand (persa: زندیان, Zandiān) fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Quan Nàdir-Xah Afxar va morir el 1747, el govern afxàrida al Khorasan es va ensorrar, i Àhmad Xah Durrani va prendre el poder creant l'Imperi Durrani pashtun que s'estendrà des de la meitat oriental de l'Iran fins al nord de l'Índia^[1] deixant un buit a l'altra meitat occidental de l'Iran actual on va esclatar la guerra entre Karim Khan Zand des d'Isfahan i Muhammad Hasan Khan des d'Astarabad per la sobirania sobre la part occidental de l'antic imperi de Nàdir-Xah.^[2]

En 1750 es va formar una junta formada per Ali Mardan Khan, Muhammad Karim Khan i Abu l-Fath Khan Bakhtyari per administrar la Pèrsia occidental sota pretext d'estabilitzar un imperi neosafàvida sota un monarca titella de nom Ismaïl III de Pèrsia. Karim fou el cap militar, Ali Mardan el wakil (regent o tutor del xa) i Abu l-Fath va romandre com a governador. Altres caps no el van reconèixer però Karim es va imposar a Azad Khan Afgan el 1758 a Tabriz^[3] i el 1759 a Muhammad Hasan Khan a Astarabad.^[4] El verdader governant fou Karim Khan. Uns mesos després, mentre Karim Khan feia campanya a Kurdistan, Ali Mardan Khan va empresonar Abu l-Fath Khan Bakhtyari i el va fer cegar i poc després el va fer matar, i el va substituir pel seu cosí al que va enviar a ocupar Fars. Això va precipitar el trencament entre Ali Mardan, considerat popularment un opressor, i Karim Khan, molt més benvolent; aquest darrer, convençut que el seu rival el mataria també, es va avançar, es va dirigir a Isfahan que va reconquerir en 1751 i el va derrotar, i Karim va agafar llavors el càrrec de wakil al-Dawla (Regent de la dinastia).^[5]